La lletra h representava en llatí un signe d'aspiració, com ho fa
actualment en llengües com l'anglès, l'alemany i altres. En el
català, la hac només té encara aquest valor en les onomatopeies
ha ha ha!, he he he!, aha!, ehem! i similars.
També, si encara no s'han aclimatat prou al nostre sistema
fonètic, en mots manllevats de les llengües que tenen hac aspirada:
hall, happening, hegelià, Hèlsinki, Hilda, hippy, hobby, holding,
Sàhara, etc.
Tret d'aquests casos, usem la hac amb un valor purament etimològic
en una sèrie de mots provinents del llatí (p. e. haver,(1) herba,
hereu, home, hora, hort, hostal, etc.), del grec (hecatombe,
hectòmetre, hegemonia, hel·lènic, hemicicle, hemorràgia, heptàmetre,
heterodox, hexàgon, hidrogen, higiene, hipèrbole, hipòtesi,
homogeni, etc.) o d'altres llengües (p. e. harem, hègira; handicap,
hurra; hotel, hulla; menhir, etc.).
En general, l'ortografia catalana de la hac coincideix amb la del
castellà. Exs.: hàbil, habitar, hèrnia, història, homicida, honest,
honor, hospital, horror, humà, humil, humor; adherir, conhort,
cohesió, dehiscent, exhalar, exhaurir, exhumar, inherent, inhumà,
nihilisme, prohibir, transhumant, vehement, vehicle, etc., ermita,
exuberant, etc.
Però hi ha unes quantes discrepàncies:
-CATALÀ AMB H (castellà sense): ham, hamartritis, harmonia (i harmònic,
harmonitzar, harmònium, en harmonia, filharmònic...), harúspex, hissar,
hivern (i hivernal, hivernar, hivernacle...), hològraf; ahir, subhasta,
subtrahend, hendeca- (hendeca-síl·lab...).(2)
- CATALÀ SENSE H (castellà amb h): avui,(3) Ermenegild, orfe, orxata,
os, ou, uil; braman (i bramanisme), cacauet, coet, Rin, truà, benaurat,
malaurat.
Recordeu els noms: Maó, Taüll, Boí, Vic, Hostafrancs; Montblanc,
Hostalric, Arraona...
DISTINGIU BÉ ENTRE AQUESTS HOMÒNIMS O PARÒNIMS:
1) - ha: verb haver (ell ha sortit...)
- ah!: interjecció (ah!, ets tu...)
- a: preposició (a Barcelona...)
2) - he: verb haver (jo he dit...)
- eh: interjecció (eh?, què dius?)
3) - hem: verb haver (nosaltres hem vist...)
- em: pronom feble (em penso...)
4) - hi: pronom feble (hi vaig; hi ha...)
- i: conjunció (tu i jo...)
5) - ho: pronom feble (ho vols?...)
- oh: interjecció (oh!, que bonic!...); vocatiu, és a dir,
per a invocar algú (oh Déu meu!)(4)
- o: conjunció (tu o jo...)
6) - hom: pronom (hom creu que...);
- om: arbre (sota un om...);
- ohm: unitat elèctrica (una resistència de tants ohms);
7) - hala!: interjecció;
- ala: substantiu;
8) - aprehendre (i aprehensió, aprehensible): copsar mentalment;
- aprendre: adquirir coneixements; aprensió: recel;
9) - enherbar: derivat de herba;
- enervar: derivat de nervi.
